29 de març 2008

L' ÚLTIM ADÉU


El Husky se n’ha anat del nostre costat, ha marxat per no tornar. No era vell, tenia 11 anys, però havia viscut massa injustícies. La seva família, ho va perdre tot, i ell va venir a parar a la protectora. Aquell dia va fer una entrada majestuosa, tenia un caminar peculiar, i va mirar enrere i va veure com el seu amo se n’anava. Els seus ullets es van tornar petitons, per poder continuar mirant-lo des de la distància, fins que ja no el va veure més. La seva impotència es va convertir en un lladruc de llàstima. Sense poder fer-hi res, el vam calmar com vam poder, però la seva mirada era llunyana, buscava el que havia perdut.
El temps va anar passant, i el seu amo feia cada vegada les visites més curtes, i en períodes de temps més espaiats. Sense pensar que ell també tenia un cor, que estimava, es va oblidar d’ell, sense cap remordiment. Ara ja no hi ha remei, ahir a la nit ens va donar l'últim adéu. I amb el seu últim alè, ens vam acomiadar d’ell.
Al matí, tots els seus companys estaven al seu voltant, i ell estava al mig, mortet. No va morir sol, va morir amb la companyia dels seus grans amics, uns li donaven petons, i els altres volien que s’aixequés de terra, i així, després de 4 anys, el nostre husky se n’ha anat. Mai li havia faltat un tros del nostre amor, que ell ens agraïa cada matí amb una mirada dels seus ullets blaus, ara ja no brillaran més, però continuaran brillant dins del nostre cor i seguirem endavant perquè, per desgràcia, l’home encara no sap que el millor amic que pot tenir és el gos.

Adéu amic nostre…
els teus fidels amics, amb tot el nostre amor.

Que siguis feliç.