25 d’abr. 2008

Felicitats Lydia!!

La Laura, de només 18 anys, voluntària de la Protectora, ha fet per la Lydia aquest escrit tan preciós. Són "tal para cual", dos cors amb el mateix fons!
Avui és l’aniversari de la Lydia i des d’aquí volem felicitar-la i desitjar-li que continuï tenint tanta salut com fins ara. També volem aprofitar l’ocasió per donar-li les gràcies.
Gràcies per aixecar-te cada dia a les quatre de la matinada i complir amb un horari tan dur, per després arribar a casa encara de matí i dedicar la resta a la protectora.
Gràcies per no deixar-te vèncer mai i seguir sempre lluitant a favor dels qui no tenen veu pròpia.
Gràcies per haver viscut una vida d’anades i vingudes, d’alegries i tristeses, morts i naixements, sempre rodejada de l’amic més fidel de l’home. Gràcies per ser la mare de més de dos-cents peluts i també una mica de tots nosaltres.
També dono gràcies al destí per haver-me deixat conèixer a una de les persones més bones que existeixen. Tu em recordes que no tot el que ens rodeja és maldat i egoisme, m’ensenyes que l’amor pur també existeix i m’ho demostres amb tan sols una mirada. A vegades em pregunto si realment tens sang a les venes o només és amor, tens un cor tan gran… m’has ensenyat coses que estic segura molta gent mai aprendrà. Vas canviar la meva vida completament el dia en què et vaig conèixer i em vas presentar a la gran família de la qual ara formo part. No hi ha res que em faci sentir més orgullosa que tenir més de dos-cents germans i una altra mare.

L’Erika, el Manco, el Koa, el Husky són alguns dels molts que estic seguríssima que avui també et voldrien felicitar i jo no puc evitar plorar d’alegria pensant en l’honor que tinc en fer-ho.

Si no coneixeu la Lydia i els peluts no us podeu arribar a imaginar tot el que us perdeu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

si no fos per vosaltres, els voluntaris, collaboradors, els que estimen de veritat als peluts, poc podria jo fer, aunque no solo demostrar lo que estimo al meu alrededor, os ting dins del meu cor, i pateixo quan vosaltres patiu, aunque no os digui res, jo sempre estic a rere vostre, amb els vostres problemes, etc. ja saveu que m´estimo moltissim els peluts, pero vosaltres encara mes per estar al meu costat, fenme passar els mals moments, i os trovo molt en falta, quan no podeu estar juntament en mi, os estimo moltissim a tots, aunque no digui res, u porto dins del meu cor. lydia.

Anònim ha dit...

Lydia, moltes felicitats!
Comparteixo tot el que ha dit la Laura sobre tu.
No sabeu com us admiro a tu i a ella!
Una abraçada molt forta!