És el torn de la Mega. Es una femella d’uns dos anyets (potser una mica menys) barreja de cocker, encara que de mida és més petita. Aproximadament pesa uns nou kg ja que és de constitució fina, és molt coqueta!
Quan la coneixes et sorprèn per l’elegància que té, els seus moviments són molt delicats i quan li fas festetes la mà et llisca pel pèl tan suau que té (imagina’t com el tindria si no estigués a la protectora, amb dutxes mensuals, raspallats, sense fang...).
És molt dòcil i conviu bé amb els altres animals, la veritat és que té molta facilitat a l’hora d’adaptar-se ja que sap anar lliure, estar tancada en una gàbia, anar de passeig...
Estem segurs que abans de ser abandonada vivia en un pis. Aquesta és la espineta que té clavada al cor la Mega i només mirant-la als ullets ho pots saber: troba a faltar una família.
Pensar que segurament ella recorda aquells sers que la van abandonar a la seva sort i ells ni tan sols saben si està bé... quan la miro sento molta pena ja que sé que la única culpa que va tenir ella va ser caure en una mala família.
Per això, ella cada nit somia que està en una casa plena d’amor dormint en un coixinet i és feliç, però pel matí s’aixeca i sap que potser aquest dia no tornarà a arribar. Llavors, només li queda esperar a la protectora i demanar movent la cueta d’una manera molt simpàtica mimitos i atencions per a que l’esperança no se li trenqui del tot.
T’animes a adoptar-la o apadrinar-la?
1 comentari:
Quins ullets més tristos que té, segurament que desitja que algú es fixi amb ella per dur-la cap a casa.
Confio en que podrem regalar-li aquest somni!
Publica un comentari a l'entrada