"Hola:
El meu nom és Hanna i sóc una gossa molt gran, però al mateix temps sóc obedient, simpàtica, amable i tots els adjectius bons que se us ocurreixi. Aquesta és la meva història:
Fa quatre anys, el 31 de desembre de 2004, van venir a la protectora Lydia Argilés dues persones, em penso que buscaven un gos per adoptar però jo, que de lluny els veia venir, no els veia gaires segurs. Semblava ser que el noi, que ara és el meu papa i es diu Txus, ja em mirava feia estona i va haver-hi una química molt especial amb ell, ja que les nostres mirades es van creuar i ja no es van tornar a separar mai més fins ara. Per altra banda, mentre anaven caminant i mirant gossos i més gossos, la noia, ara la mama, que es diu Carol, es va atansar a mi acompanyada del Txus i els dos se'm va quedar mirant. Xerraven amb una noia de la protetora i li explicaven que a casa tenien un altre gos que es dia Apolo i que volien una gossa molt maca i bona (com jo) que li fes companyia per jugar i tots fóssim una família molt feliç. Jo en aquells moments vaig posar la meva millor cara perquè la Carol, a qui jo no veia gaire convençuda, acabés de donar el vist i plau i els dos se me'n portessin a casa seva. Finalment van accedir i vaig anar amb ells. Em va donar molta pena deixar la protectora ja que em va costar una mica sortir, però al final va valdre la pena. Per fi ja tenia una nova família (la tercera) esperant que fos la definitiva i així ha sigut.
Quan vaig arribar a la nova casa, em vaig trobar un nou amic, l'Apolo, un Husky amb un caràcter una mica difícil que em va adoptar d'una manera molt especial. Sóc molt feliç amb ell, ja que jugo i li faig la vida més divertida, ell és molt sèrio. Jo sóc més petita que ell i jugo i si no vol jugar el molesto una mica fins que el faig enrabiar. Però amb tot això, estic segura que el faig molt feliç, ja que quan marxo per alguna raó (solament una estoneta), es posa trist i quan arribo m'olora per tot arreu a veure si pot treure alguna pista d'on he estat. A casa tinc molt espai per córrer, i al poble on vivim ens treuen molta estona i podem anar lliures pels camps, ja que som molt poqueta gent. En fi us podria contar moltes històries que m'han passat en aquest quatre anys, peò seria com escriure un llibre. Solament us volia fer cinc cèntims sobre la meva famíliar i demanar als reis que molt més gossos tinguessin la mateixa sort que jo vaig tindre en trobar a aquesta família que em cuida, m'estima i em comprèn.
I ara per acomiadar-me us envio unes fotos.
Hanna."
El meu nom és Hanna i sóc una gossa molt gran, però al mateix temps sóc obedient, simpàtica, amable i tots els adjectius bons que se us ocurreixi. Aquesta és la meva història:
Fa quatre anys, el 31 de desembre de 2004, van venir a la protectora Lydia Argilés dues persones, em penso que buscaven un gos per adoptar però jo, que de lluny els veia venir, no els veia gaires segurs. Semblava ser que el noi, que ara és el meu papa i es diu Txus, ja em mirava feia estona i va haver-hi una química molt especial amb ell, ja que les nostres mirades es van creuar i ja no es van tornar a separar mai més fins ara. Per altra banda, mentre anaven caminant i mirant gossos i més gossos, la noia, ara la mama, que es diu Carol, es va atansar a mi acompanyada del Txus i els dos se'm va quedar mirant. Xerraven amb una noia de la protetora i li explicaven que a casa tenien un altre gos que es dia Apolo i que volien una gossa molt maca i bona (com jo) que li fes companyia per jugar i tots fóssim una família molt feliç. Jo en aquells moments vaig posar la meva millor cara perquè la Carol, a qui jo no veia gaire convençuda, acabés de donar el vist i plau i els dos se me'n portessin a casa seva. Finalment van accedir i vaig anar amb ells. Em va donar molta pena deixar la protectora ja que em va costar una mica sortir, però al final va valdre la pena. Per fi ja tenia una nova família (la tercera) esperant que fos la definitiva i així ha sigut.
Quan vaig arribar a la nova casa, em vaig trobar un nou amic, l'Apolo, un Husky amb un caràcter una mica difícil que em va adoptar d'una manera molt especial. Sóc molt feliç amb ell, ja que jugo i li faig la vida més divertida, ell és molt sèrio. Jo sóc més petita que ell i jugo i si no vol jugar el molesto una mica fins que el faig enrabiar. Però amb tot això, estic segura que el faig molt feliç, ja que quan marxo per alguna raó (solament una estoneta), es posa trist i quan arribo m'olora per tot arreu a veure si pot treure alguna pista d'on he estat. A casa tinc molt espai per córrer, i al poble on vivim ens treuen molta estona i podem anar lliures pels camps, ja que som molt poqueta gent. En fi us podria contar moltes històries que m'han passat en aquest quatre anys, peò seria com escriure un llibre. Solament us volia fer cinc cèntims sobre la meva famíliar i demanar als reis que molt més gossos tinguessin la mateixa sort que jo vaig tindre en trobar a aquesta família que em cuida, m'estima i em comprèn.
I ara per acomiadar-me us envio unes fotos.
Hanna."
2 comentaris:
Una bonica història, uns gossets preciosos i una parella com havien de ser totes!
pero quins gossos mes ven cuidats
Publica un comentari a l'entrada